L’esport és en general molt beneficiós per la salut, però això no vol dir que sigui per tothom i en tota circumstància i que no calguin algunes precaucions en quan a llur intensitat i tenir en consideració alguns consells dietètics, d’hidratació i un adequat calentament (també estiraments musculars) abans d’iniciar qualsevol esport, sobre tot si és competitiu.
La dieta de l’esportista.
La dieta de l’esportista.
Els aliments que prenem aporten fonamentalment glúcids (aporten energia), proteïnes (son la base estructural de la formació de massa muscular), fibra (fonamental per correcte funcionament dels nostre aparell digestiu) i vitamines i minerals (necessaris pel nostre metabolisme). L’esportista ha de seguir una dieta equilibrada, a poder ser repartida en 4 menjades lleugeres però nutritives. L’esport es pot començar entre mitja hora i una hora i mitja després de haver fet la ingestió d’aliments i es lògic que depengui de la quantitat i de les calories ingerides. Els esports de força (musculació) convé incrementar lleugerament el consum de proteïnes (formatge, iogurts, carn, peix). Abans de la practica esportiva es recomanable la fruita i hidrats de carboni (pastes, arròs, pa, etc.), per augmentar el glucogen dels músculs i per tant augmentar la resistència durant l’exercici . S’han de evitar els greixos. Una dieta variada aporta totes les necessitats i no calen suplements de vitamines, al menys d’una forma generalitzada. No es recomanable practicar esports en dejú. Durant l’exercici es molt important una bona hidratació, durant l’exercici aigua i/o begudes isotòniques. Després del exercici sucs de fruita (rics en potassi), brous sobre tot vegetals, sucs de tomàquet amb sal.
Els estiraments musculars ajuden a prevenir lesions?
L’enemic mes important de l’esport es la lesió. Un dels factors preventius per les lesions son el calentament previ i els estirament musculars. Una bona tècnica es fer que aquests exercicis previs no provoquin dolor. Els estirament redueixen la tensió del muscle, milloren la flexibilitat i fan menys probable la lesió, tant del propi muscle com del lligaments. Recordar que també els estiraments estan recomanats al finalitzar l’activitat esportiva
Contraindicacions absolutes per la pràctica esportiva
Es obvi que és el metge que te cura del pacient el que ha de aconsellar allò que es millor per ell, però de forma general son contraindicacions per la pràctica d’un esport les següents:
1. Infeccions o inflamacions agudes o cróniques
2. Insuficiència hepàtica, renal o cardíaca greu
3. Angina de pit a mínims esforços o Infart de miocardi recent
4. Bloqueig Auriculo-ventricular greu
5. Aneurisma aòrtic
6. Cor pulmonar crònic
7. Hipertensió arterial no controlable
8. Alteracions greus de l'equilibri
9. Tumoracions malignes
Esport i embaràs
1. Des del primer trimestre cal evitar aquella pràctica esportiva que pugui tenir risc d'accidents. Per exemple l'escalada, les arts marcials, etc.
2. Durant el segon trimestre s'evidencia una certa limitació en la capacitat de moviment, per tant, cal evitar esports d'alt impacte, esforços importants, sobretot, esports que siguin violents i de duració prolongada. Es poden practicar, en canvi, esports com la marxa, la natació i exercicis de to muscular que posin una atenció especial a la musculatura abdominal.
3. Al final del segon trimestre i començaments del tercer trimestre, els exercicis més indicats són els de flexibilitat, mobilitat articular i control respiratori. A partir del vuitè mes es recomana repòs i preparació específica pel part. Els beneficis del treball muscular són: prevenir el deteriorament físic de la inactivitat i aconseguir que en el post-part la recuperació sigui millor. En qualsevol cas és el metge qui ha d'aconsellar els límits de la pràctica.
4. Després del part i durant els primers quinze dies l'activitat física general es redueix a passejar i a incrementar la mobilitat. Més tard l'objectiu ha de ser recuperar, a poc a poc i amb progressiva intensitat, les capacitats físiques bàsiques. Recordar els consells del metge/metgessa ginecòleg en quant enfortí el sol de la pelvis (prevenir incontinències posteriors). L'activitat física sistemàtica no hauria de començar fins que hagin passat de tres a cinc mesos, sobretot si la mare alleta el nadó, i ha de seguir sent controlada.
5. A partir del cinquè o sisè mes post-part, es pot accedir a una activitat d'intensitat elevada.
Esport de persones grans
La vellesa no és una malaltia sinó un estadi tardà i declinant del nostre desenvolupament. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana és l'estat de l'ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys. Però vell és aquell que se'n sent i actua com a tal. Encara que l'edat no sigui sinònim de malaltia sí que normalment amb el pas dels anys s'hi associen malfuncions orgàniques que requereixen tractaments farmacològics i que podrien alterar a la vegada les bases per a l'exercici. Així mateix, no sempre malaltia és sinònim de contraindicació sinó que, en moltes situacions, ens podem beneficiar de l'activitat física com a element terapèutic. L'activitat física és un excel·lent treball terapèutic però practicada inadequadament és una arma de doble tall. Cal conèixer amb exactitud les possibilitats de l'organisme per sotmetre'l a determinats esforços i considerar abans d’emprendre alguna activitat física les següents possibilitats:
· Persones grans esportistes de tota la vida
· Persones grans que han practicat esport, ho han deixat durant una temporada no massa llarga, però que volen retornar (iniciar palatinament els exercicis)
· Persones grans que realitzen exercicis esporàdics (cal precaució abans d’iniciar una activitat esportiva mes intensa)
· Persones grans nouvingudes a l'activitat física (fer-ho sempre amb supervisió médica)
L’esport en general a les persones grans convé que sigui suau i no competitiu i sempre seguint les orientacions del metge que te cura de la nostre salut.
Dr. Joan Monés Xiol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada