Des de Veïns Independents de Cabrils volem compartir amb vostès l'experiència i coneixements adquirits al llarg dels anys de professió i d'investigació d'algunes de les persones que col·laboren o simpatitzen amb el nostre projecte de gestió municipal.
Per tal motiu els caps de setmana publicarem de forma periòdica articles que puguin ser d'interès, i en aquest sentit avui el Dr. Joan Monés i Xiol ens facilita un article seu en relació a la clonació.
LA CLONACIÓ
El 27 de febrer va fer 10 anys que un equip de científics de l´Institut Roslin d'Escòcia, dirigits per Ian Willmut, va anunciar la clonació, per primera vegada, d’un mamífer a partir d’una cèl·lula adulta: l´ovella Dolly. Deu anys després, la clonació segueix essent alhora un dels àmbits de la investigació més prometedors i controvertits. Fins on pot arribar la ciència en matèria de clonació? Fins on és ètic arribar? Ha canviat la percepció social de la clonació?. Recordar que “clonar” vol dir produir una còpia genèticament idèntica d'un individu.
Així és com és va clonar l’ovella Dolly. Els científics van extraure una cèl·lula del mugró de la mamella d’una ovella (1ª) i sense el seu citoplasma l'introduirien a l'òvul d’una altre ovella (2ª) al que se l’hi va extreure el nucli que porta l'ADN. Una descàrrega d'electricitat faria que l'òvul es dividís i, uns quants dies més tard, van tenir un embrió d’ovella genèticament idèntic a la ovella 1ª, embrió que es va posar a l’úter d’una altre ovella (3ª) i va néixer finalment un “clon” de la ovella 1ª, idèntica en tot (4ª). Per tant, l’ovella 4ª te tres mares i no te pare. (Figura A)
L'ovella Dolly era el primer animal clonat amb l'ADN d'una ovella adulta i no amb el d'un embrió. Tot i que la Dolly viu, sembla que el seu envelliment ha estat mes prematur que el de una ovella normal. A més a més, es van haver de fer 277 intents per aconseguir aquest naixement. Malgrat aquest indubtable èxit, la majoria del que s'ha publicat en investigació mostra que els resultats més probables de la clonació de mamífers són la mort o la mutilació del clon (declaració d’en John Kilner, president del Centre for Bioethics and Human Dignity dels Estats Units). La clonació humana es un perill i no es acceptada per cap codi ètic del mon, tot i que sembla que d’amagat s’ha fet mes d’una vegada .
De fet, la gran majoria de científics no estan interessats a produir humans clonats. El que volen és produir cèl·lules humanes clonades que es puguin utilitzar per a tractar malalties i aquestes cèl·lules només es poden obtenir a partir de cèl·lules mare.
Les cèl·lules mare son unes cèl·lules sorprenents el destí de les quals encara no s'ha "decidit", es a dir tenen possibilitats de transformar-se en una gran varietat de cèl·lules per mitjà d'un procés conegut com la "diferenciació". En les primeres etapes del desenvolupament humà, les cèl·lules mare a l'embrió es "diferencien" en tots els tipus de cèl·lules del cos - cervell, ossos, cor, músculs, pell, etc. Les cèl·lules mare amb mes potencial son sens dubta les que provenen de embrions. Molts científics i la majoria de les religions no consideren ètic la creació de embrions per fer investigacions, però també molts científics consideren acceptable la utilització de embrions congelats, destinats a ser destruïts. Actualment, hi ha mes de 100.000 embrions humans "sobrants" emmagatzemats en frigorífics per tota la Unió Europea.
Aquests embrions van ser creats com una part més del tractament d'infertilitat. Una simple sessió del tractament d’infertilitat inclou normalment la fecundació d'uns quants òvuls a la vegada (cal una intervenció quirúrgica per obtenir-los). Alguns òvuls fecundats es reimplanten, llavors, a la mare i la resta és congelen per ser utilitzats en cas que el primer intent d'assolir l'embaràs no funcioni. Però si funciona no son utilitzats per la parella en tractament d’infertilitat.
Si l'embaràs s'aconsegueix immediatament, la parella pot optar per no fer servir els embrions restants i donar-los per adopció o emmagatzemar-los. Hi ha països en què les parelles tenen l'opció de donar els embrions no utilitzats per investigació.
Els científics estan molt interessats davant la possibilitat d'aprofitar l'espectacular força natural d'aquestes cèl·lules mare embrionàries (es a dir les cèl·lules procedents de les primeres divisions després de la fecundació del òvul per un espermatozoide) per intentar curar malalties diferents. Per exemple, el Parkinson i l'Alzheimer sorgeixen arran del deteriorament de determinats grups de cèl·lules del cervell. Els científics esperen substituir el teixit del cervell que s'hagi perdut trasplantant cèl·lules mare d'un embrió a la part danyada del cervell, o be substituir teixit pancreàtic a pacients diabètics. Tot això, tothom espera que sigui possible, però avui encara es prematur saber fins on es pot arribar i llur veritable utilitat i possibilitats pràctiques.
Com que utilitzar embrions (tot i que siguin els congelats sobrants de les tècniques de reproducció assistida) per aconseguir cèl·lules mare és un tema molt controvertit èticament, els científics de tot el món estan buscant altres fonts de cèl·lules mare. Una possibilitat és un tipus de cèl·lula mare trobat a la medul·la òssia dels adults i a la sang del cordó umbilical, la qual normalment es llença després del part. Aquestes cèl·lules mare ja tenen la possibilitat de "diferenciar-se" en una varietat de diferents cèl·lules sanguínies al llarg de la vida. Cal fer esforços per aconseguir que aquestes cèl·lules mare no embrionàries, siguin tan aprofitables per la investigació com les embrionàries i no comportarien cap problema ètic. (Figura B)
El Codi de Ètica de Catalunya en la Norma 67 expressa: “El metge no participarà ni directament ni indirectament en cap procés de clonació humana amb finalitats reproductives. No es podran crear nous embrions amb finalitats d’experimentació”. Es a dir, clarament no s’accepta la creació de “clons”, ni la creació de embrions nous per experimentació.
Dr. Joan Monés i Xiol
Cabrils 10 de Març 2007
Per tal motiu els caps de setmana publicarem de forma periòdica articles que puguin ser d'interès, i en aquest sentit avui el Dr. Joan Monés i Xiol ens facilita un article seu en relació a la clonació.
LA CLONACIÓ
El 27 de febrer va fer 10 anys que un equip de científics de l´Institut Roslin d'Escòcia, dirigits per Ian Willmut, va anunciar la clonació, per primera vegada, d’un mamífer a partir d’una cèl·lula adulta: l´ovella Dolly. Deu anys després, la clonació segueix essent alhora un dels àmbits de la investigació més prometedors i controvertits. Fins on pot arribar la ciència en matèria de clonació? Fins on és ètic arribar? Ha canviat la percepció social de la clonació?. Recordar que “clonar” vol dir produir una còpia genèticament idèntica d'un individu.
Així és com és va clonar l’ovella Dolly. Els científics van extraure una cèl·lula del mugró de la mamella d’una ovella (1ª) i sense el seu citoplasma l'introduirien a l'òvul d’una altre ovella (2ª) al que se l’hi va extreure el nucli que porta l'ADN. Una descàrrega d'electricitat faria que l'òvul es dividís i, uns quants dies més tard, van tenir un embrió d’ovella genèticament idèntic a la ovella 1ª, embrió que es va posar a l’úter d’una altre ovella (3ª) i va néixer finalment un “clon” de la ovella 1ª, idèntica en tot (4ª). Per tant, l’ovella 4ª te tres mares i no te pare. (Figura A)
L'ovella Dolly era el primer animal clonat amb l'ADN d'una ovella adulta i no amb el d'un embrió. Tot i que la Dolly viu, sembla que el seu envelliment ha estat mes prematur que el de una ovella normal. A més a més, es van haver de fer 277 intents per aconseguir aquest naixement. Malgrat aquest indubtable èxit, la majoria del que s'ha publicat en investigació mostra que els resultats més probables de la clonació de mamífers són la mort o la mutilació del clon (declaració d’en John Kilner, president del Centre for Bioethics and Human Dignity dels Estats Units). La clonació humana es un perill i no es acceptada per cap codi ètic del mon, tot i que sembla que d’amagat s’ha fet mes d’una vegada .
De fet, la gran majoria de científics no estan interessats a produir humans clonats. El que volen és produir cèl·lules humanes clonades que es puguin utilitzar per a tractar malalties i aquestes cèl·lules només es poden obtenir a partir de cèl·lules mare.
Les cèl·lules mare son unes cèl·lules sorprenents el destí de les quals encara no s'ha "decidit", es a dir tenen possibilitats de transformar-se en una gran varietat de cèl·lules per mitjà d'un procés conegut com la "diferenciació". En les primeres etapes del desenvolupament humà, les cèl·lules mare a l'embrió es "diferencien" en tots els tipus de cèl·lules del cos - cervell, ossos, cor, músculs, pell, etc. Les cèl·lules mare amb mes potencial son sens dubta les que provenen de embrions. Molts científics i la majoria de les religions no consideren ètic la creació de embrions per fer investigacions, però també molts científics consideren acceptable la utilització de embrions congelats, destinats a ser destruïts. Actualment, hi ha mes de 100.000 embrions humans "sobrants" emmagatzemats en frigorífics per tota la Unió Europea.
Aquests embrions van ser creats com una part més del tractament d'infertilitat. Una simple sessió del tractament d’infertilitat inclou normalment la fecundació d'uns quants òvuls a la vegada (cal una intervenció quirúrgica per obtenir-los). Alguns òvuls fecundats es reimplanten, llavors, a la mare i la resta és congelen per ser utilitzats en cas que el primer intent d'assolir l'embaràs no funcioni. Però si funciona no son utilitzats per la parella en tractament d’infertilitat.
Si l'embaràs s'aconsegueix immediatament, la parella pot optar per no fer servir els embrions restants i donar-los per adopció o emmagatzemar-los. Hi ha països en què les parelles tenen l'opció de donar els embrions no utilitzats per investigació.
Els científics estan molt interessats davant la possibilitat d'aprofitar l'espectacular força natural d'aquestes cèl·lules mare embrionàries (es a dir les cèl·lules procedents de les primeres divisions després de la fecundació del òvul per un espermatozoide) per intentar curar malalties diferents. Per exemple, el Parkinson i l'Alzheimer sorgeixen arran del deteriorament de determinats grups de cèl·lules del cervell. Els científics esperen substituir el teixit del cervell que s'hagi perdut trasplantant cèl·lules mare d'un embrió a la part danyada del cervell, o be substituir teixit pancreàtic a pacients diabètics. Tot això, tothom espera que sigui possible, però avui encara es prematur saber fins on es pot arribar i llur veritable utilitat i possibilitats pràctiques.
Com que utilitzar embrions (tot i que siguin els congelats sobrants de les tècniques de reproducció assistida) per aconseguir cèl·lules mare és un tema molt controvertit èticament, els científics de tot el món estan buscant altres fonts de cèl·lules mare. Una possibilitat és un tipus de cèl·lula mare trobat a la medul·la òssia dels adults i a la sang del cordó umbilical, la qual normalment es llença després del part. Aquestes cèl·lules mare ja tenen la possibilitat de "diferenciar-se" en una varietat de diferents cèl·lules sanguínies al llarg de la vida. Cal fer esforços per aconseguir que aquestes cèl·lules mare no embrionàries, siguin tan aprofitables per la investigació com les embrionàries i no comportarien cap problema ètic. (Figura B)
El Codi de Ètica de Catalunya en la Norma 67 expressa: “El metge no participarà ni directament ni indirectament en cap procés de clonació humana amb finalitats reproductives. No es podran crear nous embrions amb finalitats d’experimentació”. Es a dir, clarament no s’accepta la creació de “clons”, ni la creació de embrions nous per experimentació.
Dr. Joan Monés i Xiol
Cabrils 10 de Març 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada